El negoci de les herbes...

Joan Pujaló, marit d'Enriqueta, era un conegut remeier del barri que la introduí en el negoci. Junts regentaven una herboristeria on ens trobem situats ara, al número 18 del carrer de Riera Baixa.

Des d’antic, es coneixen les propietats curatives de les herbes i des d’aleshores són molts els qui s’han dedicat a fabricar pocions amb aquestes per aconseguir tot tipus de remeis: tractar malalties, alleujar símptomes, espantar als mals esperits o propiciar la bona sort. D’aquí també en sortiria la bruixeria, pràctica per a fer encanteris, ja fossin positius o negatius. En el cas dels negatius, que venen associats al que es coneix com a “màgia negra”, era molt freqüent el mal d’ull, o tirar maleficis contra algú a qui s’envejava, s’odiava o es volia fer mal per algun motiu.

A principis del segle XX a Barcelona, creure en aquests remeis o maleficis, no només era cosa de les classes baixes. L’alta societat barcelonina també creia i demandava tot tipus de remeis per curar les malalties. 

També es trobaven curanderos que anaven més enllà de la utilització d’herbes medicinals: cabells, budells, sang, ungles, i tot tipus de matèria orgànica no vegetal, ja fos d’animals o d’humans, que alguns creien que també servia per prevenir o guarir els mals, per això hi havia gent disposada a pagar grans quantitats de diners per aconseguir tals remeis.

La mateixa Enriqueta es considerava una curandera i de fet, disposava de tot tipus de llibres amb formules per poder realitzar les pocions per a resoldre tot tipus de malalties.