El barri del Raval, on ens trobem situats, havia estat durant el segle XIX una zona industrial de Barcelona. L'edificació de nombroses fàbriques convertiren al barri en un indret que s'anà degradant al llarg del segle següent i amb una composició social marcadament proletària. Així, les classes amb menys poder adquisitiu, anaren establint-se en habitatges humils, connectats per una xarxa viària, encara existent, de carrerons estrets i tortuosos. A tot això, la proximitat amb el port i l'obertura de bars, sales d'espectacles i bordells feien del barri un lloc de trànsit de tota casta de personatges peculiars.

Dins tot aquest entramat, en el número 19 del carrer de Sant Vicenç, hi vivia una família d'origen obrer, els Guitart i Congost, que s'havien establert feia pocs anys a Barcelona, procedents de Figueres. Quina no podria ser la seva desgràcia quan al febrer de l'any 1912, es veuen embolicats en un succés que acabà trasbalsant tot el barri, la ciutat de Barcelona sencera i inclús traspassant fronteres. Durant dècades aquesta història, plegada de veritats, mentides, mites i llegendes, anirà nodrint tota una sèrie de relats morbosos i esgarrifosos que encara, a dia d'avui, segueixen estant en l’imaginari dels barcelonins... la "Vampira del Raval".

Tot relat té un principi i per això, et convidem a endinsar-te en un itinerari pel barri del Raval on coneixeràs tot un seguit de personatges ben curiosos i les històries que ens amaguen...

Tot seguit ens endinsarem en la història d’un altre personatge, probablement el més famós de tot el Raval...

L’Enriqueta Martí i Ripollés, originària de Sant Feliu de Llobregat, fou una veïna misteriosa i singular del Raval. Diverses persones que la conegueren de primera mà la descrivien com una dona freda, de veu dolça i agraciada. A través d’ella, coneixerem una mica més el barri del Raval, i esbrinarem perquè acabà convertint-se en tot un fenomen mediàtic a la segona dècada del segle XX i una figura encara latent avui en dia.

Aquí on ens trobem, en el número 1 del carrer del Peu de la Creu, va ser un dels diversos pisos del Raval on va viure l’Enriqueta, junt amb la jove Amelia Bayo, la qual descobrirem més endavant...

Abans de saber per què es convertí l’Enriqueta en tot un personatge d’interès públic, caldria primer posar-nos en antecedents...

Joan Pujaló, marit d'Enriqueta, era un conegut remeier del barri que la introduí en el negoci. Junts regentaven una herboristeria on ens trobem situats ara, al número 18 del carrer de Riera Baixa.

Des d’antic, es coneixen les propietats curatives de les herbes i des d’aleshores són molts els qui s’han dedicat a fabricar pocions amb aquestes per aconseguir tot tipus de remeis: tractar malalties, alleujar símptomes, espantar als mals esperits o propiciar la bona sort. D’aquí també en sortiria la bruixeria, pràctica per a fer encanteris, ja fossin positius o negatius. En el cas dels negatius, que venen associats al que es coneix com a “màgia negra”, era molt freqüent el mal d’ull, o tirar maleficis contra algú a qui s’envejava, s’odiava o es volia fer mal per algun motiu.

A principis del segle XX a Barcelona, creure en aquests remeis o maleficis, no només era cosa de les classes baixes. L’alta societat barcelonina també creia i demandava tot tipus de remeis per curar les malalties. 

També es trobaven curanderos que anaven més enllà de la utilització d’herbes medicinals: cabells, budells, sang, ungles, i tot tipus de matèria orgànica no vegetal, ja fos d’animals o d’humans, que alguns creien que també servia per prevenir o guarir els mals, per això hi havia gent disposada a pagar grans quantitats de diners per aconseguir tals remeis.

La mateixa Enriqueta es considerava una curandera i de fet, disposava de tot tipus de llibres amb formules per poder realitzar les pocions per a resoldre tot tipus de malalties.

    L'Enriqueta i en Joan Pujaló habitaren durant un temps en aquest pis del carrer Picalquers, concretament en el número 3. En aquesta casa hi va morir l’únic fill conegut del matrimoni, Alejandro, que perdé la vida abans d’haver complit els dos anys. Cal recordar que ens trobem en un període de alta mortalitat infantil, tot i que naixien molts nens, la majoria no arribaven a l’adolescència. Es creu que el nom venia per l’admiració que sentia el seu pare pel polític Alejandro Lerroux, a qui assegurava haver-li fet un retrat. Joan Pujaló era un personatge polifacètic: a més de remeier era pintor, però també se’l coneixia, a la premsa de l’època, com a poeta, antiquari, polític i llibreter. Tal vegada, aquesta tret podria explicar el gran nombre de coneguts que tenia en les altres esferes barcelonines.

Pel que fa al seu caràcter, sembla ser que era un home un tant violent. Es té constància de que, quan el matrimoni vivia al carrer Ferlandina, en el número 57, Pujaló agredia sovint a l’Enriqueta. Cal tenir en compte però que en aquella l’època les dones rebien tot tipus d’abusos per part dels seus marits (alcohol, gelosies, infidelitats, etc.), moltes morien a mans dels seus conjugues i si no ho feien, poca cosa podien fer per protegir-se. Legalment, es pot dir que les dones mancaven de tot tipus de drets i protecció, en el cas de les classes baixes, la situació era molt pitjor. El matrimoni es feia i es desfeia, entre les infidelitats d'un i de l'altre i, junt a d'altres factors, varen fer que els darrers anys acabessin vivint separats.

Pel que fa a l’Enriqueta, la seva veïna Filomena Pie, manifestava que portava una vida molt estranya: sortia de casa vestida unes vegades amb luxe i d’altres esparracada. D’altres deien d’ella que pidolava amb nens i d’altres que es dedicava als assumptes del cor...

Quants de misteris en els personatge, oi? T’animes a continuar desvetllant-los?

El barri del Raval, a més de per la indústria, fou famós durant dècades pels seus prostíbuls, desplegats per gairebé tot el barri.

Després d’haver fet de mainadera a cases benestants de la ciutat, sense haver arribat a complir encara els 20 anys d’edat, l’Enriqueta va entrar en el món de la prostitució. Sabem que freqüentà un prostíbul d’aquest mateix carrer entre d’altres però també molt sovint exercia l’ofici al carrer, per la zona del port i de Santa Madrona principalment.

Malgrat emprendre altres negocis i tenir problemes amb Joan Pujaló a causa del seu llibertinatge, l’Enriqueta no va acabar mai de desvincular-se del món de la prostitució, cosa que li portà a viure una relació turmentada amb el seu marit.

  La història de l’Enriqueta no és tan llunyana de la de moltes altres dones d’origen humil que es veieren obligades a vendre el seu cos a canvi de menjar. La protecció de les classes baixes era inexistent i si, a sobre, eres dona la vida es podia fer insuportable: maltractaments, violacions, suïcidis, etc. A través de la prostitució, algunes poques arribaren a ser famoses, però aviat, els anys pesaven i els homes les volien més joves....i què pot passar quan una dona com l’Enriqueta resulta massa vella als ulls dels seus clients? Segur que t’ho imagines, però et descobrirem noves facetes d’aquesta peculiar dona... t’atreveixes?

L’Enriqueta va arribar a viure a més de sis edificis del Raval i sovint era desallotjada per impagament.

L’Emilia Bayo, coneguda com Amèlia, fou una jove de la qual diuen que l’Enriqueta l’inicià en el món de la prostitució quan just tenia 17 anys, fet que era de per si il·legal a l’època. A més del seu pas pel carrer del Peu de la Creu, se sap que freqüentaven un pis al número 72 del carrer Tallers i també se les havia vist per Sabadell. Amb els anys, l’Enriqueta havia passat de ser mainedera, captaire, prostituta i remeiera per continuar la seva vida com alcavota o proxeneta.

                (La Celestina, Pablo Picasso)

Del cert sabem que Enriqueta segrestava i prostituïa nenes i també que les obligava a acompanyar-la a pidolar, de fet freqüentment passejava pel  barri amb nens de la mà, fent-los passar desapercebudament com a fills seus.

A l’any 1909 ja l’havien detinguda per regentar un bordell, al carrer Minerva, on hi havia nenes d’entre cinc i catorze anys. Curiosament, també va ser arrestat un jove anònim d’una influent família barcelonesa. Sembla ser que l’Enriqueta coneixia prou bé alguns personatges importants de l’època i, tal vegada, gràcies al seus contactes, evità que se la jutgés per aquests fets, sortint triomfant de la situació.

Sembla que la seva història podria acabar aquí, però no oblidem que l’Enriqueta es convertí en tot un fenomen mediàtic... que més hi podria haver en aquesta mala vida que portà a una santfeliuenca com l’Enriqueta a la fama internacional?

Recordes la familia Guitart i Congost mencionada a l’inici d’aquest itinerari? Doncs la seva filla, Teresita, és una peça clau en tota la història de l’Enriqueta Martí...

El 10 de febrer de 1912, Teresita Guitart de 5 anys d’edat, desapareix en aquesta cantonada, del carrer Ferlandina, mentre la seva mare, Ana Congost, s’havia distret parlant amb una veïna. Desesperada, i junt al seu marit, denuncia la desaparició de la seva filla davant de les autoritats.

En la Barcelona de l’època, i més encara en barris com el del Raval, el nivell de pobresa era molt elevat i molts infants vagabundejaven pels carrers. La desaparició de criatures no era noticia. Es coneix de la compra i segrest de nens i nenes que eren enviats per treballar en les fàbriques de l’estranger. En molts d’aquests casos se’ls enviava a treballar a l’estranger o bé acabaven prostituint-los. Pocs anys després de la Setmana Tràgica, els rumors de desaparició de nens anà prenent força a la ciutat comtal...

Història descrita al llibre El cielo bajo los pies, d’Elsa Plaza:

Tiene cinco años y se llama Teresita Guitart. La madre cuenta que volvía de comprar pan del horno de la calle Sant Vicens. Llevaba a la niña de la mano, y al doblar la esquina de Ferlandina se detuvo a charlar con una vecina, se distrajo un momento y fue ahí cuando la criatura desapareció. Es gente muy sencilla, hace veinte años emigraron desde Figueres. Tienen también un niño. Su marido, dice, se pasa el día buscando a la pequeña. La policía no hará nada. Quizá si desde la prensa se intenta dar difusión a la historia... (pàg. 62)

Arribats aquest punt, has degut lligar molts caps del que fins ara has descobert... què creus que pot faltar més per descobrir? T’ànimes a fer aquest darrer trajecte?

Claudina Elias, una veïna tafanera, un dia va veure una nena, tota rapada, d’uns cinc anys que per les imatges que s'havien difós li recordaren a Teresita, que ja portava desapareguda quasi un mes. L’havia vist a la finestra de la seva veïna del número 29 del carrer Ponent -actual Joaquín Costa-, una dona molt estranya, que mai donava explicacions i que tenia les finestres tancades. Claudina Elias lligà caps i decidí avisar de seguida a la policia...

Amb l’excusa d’una denúncia per un galliner il·legal, el 27 de febrer de 2012 els agents de l’autoritat entraren a la casa i es trobaren amb Enriqueta Martí i dues nenes petites. Una era precisament Teresita; i l’altra, una tal Angelita de la qual no constava cap desaparició i que segons sembla, era filla de la cunyada de l’Enriqueta, malgrat que ella l’havia fet passar per la seva .

Ambdues parlaren de les seves vivències... Teresita explica com a la casa l'anomenen Felicidad i l’Angelita relata una història sorprenent: havia vist com, a la que ella anomenava “mare”, matava un nen, el Pepito, sobre la taula de la cuina i com, un dia tafanetjant, havien trobat un sac ple de roba i sang. La història es complica: s’inicia tota una investigació de desaparicions de nens, prostitució, bruixeria i crims a la infància...

Com us podeu suposar, la premsa del moment anava ben omplerta de tal esgarrifosa història... sorgeix així el mite de: la Vampira del Raval, la Vampira del carrer Ponent o la mala dona...

A partir d’aquí es posa en marxa tot un procés legal on al final, l’Enriqueta serà condemnada a 1 any, 8 mesos i 21 dies de presó, a més d’una multa de 500 pessetes quedant acusada només per corrupció de menors i falsedat documental, i a l’any següent morirà, a la mateixa presó, en estranyes circumstàncies. Tot i no ser mai jutjada per assassinat, la seva llegenda no va fer sinó créixer, perdurant fins als nostres dies.

Observa des de dins el primer pis, l'ultim on va viure Enriqueta:

Arribats al final d’aquest itinerari, segurament et venen al cap nombroses preguntes i, per això, et convidem a fer una mica de detectiu i acabar tu la història. Des d'aquest enllaç podràs accedir a "Tu investigues!" del menú principal, aquí trobaràs més informació per tal de que siguis tu el que investiguis el cas de l’Enriqueta i jutgis si realment va poder ser una assassina...

I, si t'agrada dibuixar i tens ganes de posar ales a la imaginació no dubtis en participar al web enviant-nos els teus dibuixos!